Al llarg del dia d’ahir va transcendir la notícia que Javi Gracia, actual entrenador del València, s’hauria reunit amb el President i el Director esportiu de l’entitat per traslladar la seva voluntat de desvincular-se del club.
El motiu? Igual que va passar amb Prandelli, sembla que el tècnic navarrès acusa la directiva de no haver complert amb la promesa d’incorporar determinats jugadors per reforçar l’equip després de les sortides sobtades de Ferran Torres, Parejo, Coquelin i Rodrigo, entre d’altres.
Gracia, però, s’ha trobat amb el mateix problema que fa escasses setmanes va tenir també Leo Messi, i és que des del club l’haurien informat que té contracte en vigor i que, si se’n vol desvincular, haurà de pagar una indemnització que, segons els diferents medis que han anat informant des d’ahir, rondaria els tres milions d’euros.
Davant la impossibilitat de sortir, el tècnic ha fet públic aquest matí un comunicat informant que finalment es queda a València i en el que retreu a la directiva la seva gestió en aquests darrers mesos.
Sembla que estem davant d’un nou cas en què la clàusula de rescissió acordada entre club i jugador (o en aquest cas entrenador, a qui igualment s’aplica aquesta institució de conformitat amb la STS de 14 de febrer de 1990 (RJ 1990,1087), entre d’altres) ha acabat impedint la seva sortida davant l’obligació que té d’indemnitzar al club si decideix finalitzar la seva relació laboral abans que aquesta arribi a la data d’expiració inicialment pactada amb el club.
No podem oblidar, però, que la clàusula de rescissió no està pensada com un mecanisme a favor dels clubs per tal que es puguin lucrar si un jugador/entrenador decideix marxar, sinó que respon al dret reconegut pel Reial Decret 1006/1985, de 26 de juny, pel que es regula la relació laboral especial dels esportistes professionals, segons el qual el jugador/entrenador pot posar fi a la seva relació laboral en un moment previ a la seva expiració, en definitiva, igual que qualsevol altre treballador.
La diferència en l’ecosistema de l’esport professional és que, ateses les especials circumstàncies que rodegen la relació laboral dels esportistes professionals, aquest dret que té el futbolista/entrenador d’extingir la seva relació laboral abans de temps, porta aparellada l’obligació d’abonar una indemnització al seu anterior club.
En aquest sentit, jugador/entrenador i club poden preveure prèviament la quantitat a abonar per part d’aquell si abandona el club (la clàusula de rescissió) o, en cas de no fer-ho, serà un jutge qui acabi fixant la indemnització.
Addicionalment, tant la normativa espanyola com la normativa FIFA (Reglament sobre l’Estatut i la Transferència de Jugadors) preveuen que el nou club del jugador/entrenador es faci càrrec d’aquesta indemnització, sigui de forma subsidiària o solidària, el que a la pràctica es tradueix en el fet que és el nou club el que abona aquesta quantitat a l’últim club.
El problema és que des del moment en què el nou club tampoc es pot fer càrrec d’aquesta indemnització, la finalitat de la norma queda en greu entredit, ja que el jugador/entrenador es veu privat d’extingir la seva relació laboral per voluntat pròpia, com va passar amb l’astre argentí i el seu fitxatge frustrat per part del Manchester City de Guardiola.
Si bé en el cas de Gracia no ha transcendit si hi havia algun club interessat en fer-se amb els seus serveis, el tècnic comptava amb un greu hàndicap en contra i és que, segons el Reglament General de la RFEF, un entrenador que hagi disputat almenys un partit oficial en una temporada, no podrà entrenar cap altre equip durant el transcurs de la mateixa temporada.
Evidentment, aquesta norma s’aplica només a Espanya, per tant Gracia sí podria haver estat contractat per un club estranger, tot i que igualment el València li podria haver reclamat la indemnització pactada.
Salvant les distàncies, sembla que Gracia ha tingut la mateixa sort que Messi i, igual que l’astre argentí, s’ha vist obligat a seguir al club tot i voler-ne sortir per voluntat pròpia.
Xavi Fernández, Advocat
8 d’octubre de 2020