Acaba de començar la tercera temporada a LaLiga des que es va implementar el VAR i, com era previsible, la polèmica sobre el seu funcionament segueix estant a l’ordre del dia.
Dit això, fins a quin punt és criticable el funcionament d’aquest sistema? És imprescindible partir de la base que, com el seu propi nom indica, el Video Assistant Referee no és més que un assistent addicional amb el qual compta l’àrbitre principal i que, encara més important, només pot intervenir en situacions en què aquest hagi comès un error clar, obvi i manifest. A la pràctica, això implica que en cap cas el VAR passarà per sobre del criteri arbitral i, en definitiva, que qui mana és el col·legiat.
I així, per què en la gran majoria d’ocasions en què intervé el VAR, l’àrbitre acaba modificant el seu criteri? Senzillament, perquè, com el mateix Comitè Tècnic d’Àrbitres avisa, la “línia d’intervenció” del VAR ha de ser elevada, sense poder recomanar la revisió en jugades “grises” o discutibles ni buscar la millor decisió en cada incident, de manera que la idea és que si el VAR avisa l’àrbitre, és perquè es considera que aquest ha comès un error clar, obvi i manifest.
Per altra banda, la intervenció del VAR es restringeix en només quatre situacions: (i) la concessió d’un gol que no hauria de pujar al marcador o d’un anul·lat que sí que ho hauria de fer; (ii) la senyalització d’una pena màxima no advertida per l’àrbitre, o en l’anul·lació d’un penal assenyalat erròniament; (iii) en una acció mereixedora de targeta vermella directa; i (iv) en confusions d’identitat de l’àrbitre a l’hora d’amonestar un jugador.
En aquest sentit, hi haurà situacions en què l’àrbitre haurà d’anar a revisar les imatges que li proporciona el VAR si aquest l’avisa, i n’hi haurà d’altres que no serà necessari. En el primer cas, es tracta de situacions subjectives o interpretables (com per exemple la concessió o no d’un penal, una possible falta prèvia a un gol o una targeta vermella assenyalada o no). En el segon, són accions que en principi no admeten interpretació (com seria un fora de joc posicional previ a un gol, una falta assenyalada fora de l’àrea que en realitat es produeix dins l’àrea o una confusió d’identitat a l’amonestar o expulsar un jugador).
Una vegada el VAR ha avisat l’àrbitre, i després que aquest hagi vist o no les imatges al monitor situat a peu de camp, podrà seguir amb el seu criteri inicial o el podrà modificar. Això implica que, en les accions de les quals derivin conseqüències disciplinàries, l’àrbitre podrà confirmar o anul·lar la sanció inicialment assenyalada i també modificar-la.
Un exemple recent és el de Diop en el partit disputat entre la SD Eibar i l’Athletic Club la darrera jornada, en què d’una jugada on inicialment l’àrbitre interpreta que no hi ha res, acaba amonestant amb targeta groga al jugador senegalès després de rebre l’avís del VAR per una possible vermella no assenyalada.
Estarem d’acord en què la polèmica gira entorn de les accions subjectives i/o interpretables, tot i que també és veritat que el VAR igualment ha rebut per la manera de traçar les línies dels fores de joc.
Des d’aquesta perspectiva, i sense posar en dubte que evidentment a l’àrbitre se li poden passar per alt certes accions del joc, el que cal preguntar-se és si realment el VAR compleix o no amb el principi bàsic d’intervenció en errors greus i manifestos, evitant actuar en situacions grises o discutibles. És a dir, si és realment necessari que el VAR intervingui tant en situacions en què immediatament abans l’àrbitre pot no haver assenyalat res seguint el seu propi criteri que, recordem, és el que ha de prevaldre.
O, per posar un altre exemple, situacions en què pot haver assenyalat una falta i targeta groga perquè veu temeritat però no un ús excessiu de força per part de l’infractor, però després de rebre l’avís del VAR per una possible targeta vermella directa, té la opció de rebre les imatges a càmera lenta i fins i tot de congelar-les i, de cop i volta, el que inicialment semblava una falta temerària amb la seva conseqüent targeta groga, es transforma en una entrada criminal desmesurada i el jugador és expulsat.
La polèmica, per tant, no desapareixerà mentre el criteri subjectiu de l’àrbitre sigui el que acabi decantant la balança d’un costat o de l’altre i, en conseqüència, podrem seguir fent broma i discutint amistosament amb els aficionats de l’equip rival, que és del millor que té el futbol.
Xavi Fernández, Advocat
1 d’octubre de 2020